... han passat 300 anys, però els ideals de defendre el que és nostre no s'ha apagat...
... va ser una derrota, però d'entre les espurnes encara hi ha un fort foc viu  latent...
 
DIARI DEL SETGE
Jornada CCCCIV
1 de setembre de 1714. Dissabte.

El coronel Martí Zuviria i un dels agents més eficients de Salvador Lleonart han entrat a Barcelona: han comunicat que el marquès del Poal no pot atacar, per manca d'efectius, el cordó de setge dels borbònics.

A migdia, després de reconèixer tots els treballs de defensa durant el matí, Villarroel ha convocat a casa seva els comandaments de la defensa. Ha exposat totes les mancances de la plaça per aconseguir una defensa efectiva en cas d’assalt general.

La gana que causa tanta indigència aminora les forces a tothom; i l’escasset de gent, ja només sis mil defensors; i de munició: només ens queden 62 quintars de pólvora i caldrà reduir encara més el foc dels nostres artillers.

Diuen que hi ha un defensor plenament apte per cada deu soldats de l’exèrcit de les Dues Corones.

A les quatre de la matinada, el general Bellver ha cridat a alarma general.

Ha estat una estratagema dels assetjadors, amb la finalitat de calcular, en base al foc i a la mobilització de la Ciutat, quines són les defenses que ens resten.

Tots han estat d’acord a negociar la capitulació, excepte el general Basset i el coronel Sebastià Dalmau, partidaris de seguir la decisió dels Tres Comuns: “Jo saltaré per on saltarà Barcelona”.
     
   
PÀGINA 1.867
2 DE SETEMBRE DE 2014
 
 
 
PÀGINA ANTERIOR
PÀGINA PRINCIPAL