... aquets dies us estic parlant molt de l'església de Sant Bartomeu de la Vall d'Ariet...
... doncs bé, molt a prop d'aquesta edificació es troben les restes del castell de la Vall d'Ariet, que a l'edat mitjana era conegut amb el nom de castell d'Ariet...
... es troba al cim d'un petit turó, a la part baixa de la vall, a uns centenars de metres de l'església de Sant Bartomeu de la Vall d'Ariet, que formava part d'aquests castell.....
... les primeres notícies del terme són de l'any 1080, quan Ermengard donà al monestir de Santa Maria de Meià uns alous a la Vall d'Ariet...
... el probable domini de la família Meià sobre el castell no es confirma fins a l'any 1193, en el testament de Guillem de Meià, on deixa a la seva germana Ermessenda i al seu fill Ramon de Cervera diversos castells, entre els quals el castell d'Ariet en franc alou...
... el castell va romandre en poder de la família Cervera-Meià fins al darrer membre, Dolça de Cervera, que el 1311 el va donar, juntament amb els altres castells de la família, al seu fill Pere II d'Ayerbe, el qual a l'any següent va permutar amb el rei Jaume II tots els seus béns situats a Catalunya, per diversos castells d'Aragó...
... tot seguit, el rei els va incorporar a la corona...
... el Castell d'Ariet va seguír les mateixes vicissituds que el castell de Meià i va formar part del marquesat de Camarasa de l'infant Ferran d'Aragó i després de l'infant Martí...
...l'any 1426, el rei 
Alfons IV va aprovar la venda que dos anys enrere havia fet el seu procurador al capítol de la Seu d'Urgell...
... l'any 1462, a l'inici de la 
guerra que va enfrontar Joan II a la Generalitat de Catalunya, va donar la castlania d'Ariet al noble Joan de Luna,  però acabada la guerra va tenir que retornar al domini de la Seu d'Urgell, on va pertànyer fins a l'extinció de les senyories jurisdiccionals el segle XIX...
... a mitjans del segle XVII, l'historiador 
Roig i Jalpí (1524-1691) va escriure: «En la parroquia de Iriet hay una Torre grande, alta i quadrada, inhabitable, con algunos vestigios que denotan haber habido en este puesto, fortaleza»...
... la fortificació medieval era una construcció de planta lleugerament rectangular...
... va ser aprofitada en època moderna per a ser part d'una masia, fet que va provocar, segurament, la destrucció parcial de la paret nord-est...
... abandonada la masia, es va ensorrar tot el costat nord-oest i una part del mur nord-occidental del castell...
... es conserva, doncs, el mur sud-oest, de 5 metres de llargària a l'exterior, i bona part del mur sud-est que devia tenir una llargada d'uns 5,7 metres...
... el gruix de la paret és de 90 centímetres a la part baixa...
... l'alçària exterior del mur sud-oest és de 9 metres...
... a l'interior veiem tres nivells:
            1.- l'inferior, cobert per un 
trespol de fusta
            2.- el principal d'uns 2 metres
            3.- i el superior, d'uns 2,5 metres, que coincideix amb un aprimament del mur d'uns 30 centímetres...
... l'aparell constructiu està fet de 
carreus més o menys treballats de mida mitjana de 15 centímetres per 30, ben arrenglerats, units amb morter de calç de mala qualitat...
... a la part baixa hi ha algun carreu més gran i algun de col·locat verticalment...
... la datació d'aquesta construcció s'establiria cap al segle XII o XIII, i es pot relacionar amb 
cases fortes o castells de la baixa noblesa, com la casa forta de Vallfarines o els castells de Cabrera i fins i tot Figuerola..
   
   
PÀGINA 2.202
21 D'AGOST DE 2015
 
 
 
PÀGINA ANTERIOR
PÀGINA PRINCIPAL