... amb aquesta fotografia que vaig fer a l'església de Sant Miquel, que té el terra que la volteja ple de tombes antropomòrfiques, vull dur a col·lació la celebració que ahir vam fer del dia dels difunts...
... recordo que quan jo era petit a la Diada del Difunts els campaners feien sonar les campanes moltes hores i amb més devoció que mai, per tal de tenir les ànimes contentes...
... se m'havia explicat que, una vegada, un campaner que per aquests dies sempre bevia massa i tocava sense cap respecte ni mirament, en sortir de casa seva va adonar-se, que una ombra blanca proveïda d´un fanalet el seguia...
... tot espantat, va voler despistar-la tombant per carrers i carrerons, però va ser inútil...
... l'ombra va seguir el campaner fins a l´església i va esperar-lo mentre ell tocava...
... en baixar, li va manar que la seguís i l´ombra va conduir el campaner al bosc i li va donar una destral perquè aterrés un arbre, amb la fusta del qual li va fer construir un taüt...
... “Aquest taüt és el teu”, li va dir...
... després el va dur al cementiri i li va fer cavar una fossa... “Aquesta fossa és la teva”, li va dir...
... tot seguit el va dur al campanar i el va penjar de la corda de la campana que, tota sola, va començar a tocar a morts...
... “Aquest toc és el del teu enterrament”, es va sentir aquesta veu ...
... l´endemà van trobar al campaner mort dins del taüt que ell mateix s´ havia fet i dins de la fossa que ell mateix també s'havia cavat...
 
PÀGINA 260
 3 de NOVEMBRE DE 2.009
       
   
 
FOTOGRAFIA ANTERIOR
PÀGINA PRINCIPAL