MONESTIR DE SANT BENET DE BAGES
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  
... avui us annexo una tria amb comentaris de les fotografies que he fet en la meva visita al monestir de Sant Benet de Bages...
... aquest monestir és considerat com  un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des de l'època fundacional, en el segle X,  fins a l'època barroca...
... en la meva opinió crec que és un dels monuments més emblemàtics i significatius de la comarca del Bages...
... està situat en el municipi de Sant Fruitós de Bages ...
... i a l'any 1907, aquest monestir va ser declarat monument nacional ...
 
 
... l'actual església és una edificació construïda entre mitjans del segle XII i començaments del segle XIII...
... aquest edifici es va aixecar per substituir la primitiva construcció de l'any 972 i destruïda l'any 1114 per la ràtzia dels Almoràvits que va assolar el Bages...
 
 
... el portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb tres arquivoltes sobre columnes amb capitells de l'escola rossellonesa ...
 
 
... a ponent l'església té adossat un impressionant campanar, de base pre-romànica i cos d'època romànica, sobrealçat posteriorment amb el pis de les campanes en època barroca...
 
 
 
 
... damunt del primer arc toral de la nau de l'església s'alça un cimbori en forma de torre campanar de dos pisos...
 
 
... l'absis central és visible des de l'exterior, i els dos absis laterals es troben perforats al gruix del mur, segons el prototipus llengua-docià. .
 
 
... l'església presenta una planta de creu llatina de 30 metres de llarg per 7,53 metres d'ample...
 
 
... es troba coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, que arriba a una alçada de 12,5 metres...
... antigament es trobava dividida per tres arcs torals de secció rectangular gravitant sobre semicolumnes, avui desaparegudes....
 
 
... l'any 1633 un incendi consumí els retaules gòtics i renaixentistes, això provocà una intervenció important que suposà l'encàrrec d'un nou retaule als escultors manresans Joan Grau i Josep Generes. El 22 de gener de 1643 es formalitza la comanda que havia d'estar acabada al febrer de 1644. El retaule es faria amb fusta d'àlber i contindria teles pintades als quadres intermedis segons la traça presentada pels escultors, el preu que rebrien seria de 700 lliures...

... per altra banda l'església sofrí unes reformes que consistiren en l'enguixat de totes les parets, la desaparició dels pilars sustentadors, la cobertura de la cornisa amb motllures i carteles de guix. També s'enfonsà el paviment uns 35 cm, així com s'engrandí el presbiteri. Finalment, la cripta, es modificà i engrandí per allotjar l'altar en que es veneraven les relíquies de Sant Valentí, obrint-se en aquell mo-ment l'obertura pel corredor central.

 

 
... el claustre constitueix l'element més singular del conjunt...
... és quadrat i, per tant,  es format per quatre galeries i conté sis jocs d'arcades dobles a cada costat...
... els 64 capitells del claustre són de gran valor iconogràfic : n'hi ha amb decoració vegetal estilitzada o geomètrica i també de figuratius amb motius d'inspiració mitològica, d'inspiració cristiana o amb escenes humanes i d'animals...
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
... el palauet situat al costat de l'església és una construcció del segle XIV de dues plantes amb estructura d'arcs diafragmes sobre els quals recolza l'embigat de fusta...
... la planta baixa feia les funcions d'hostatgeria...
... la planta superior, o planta noble, que esta dividida en dues estances feia les funcions de palau abacial...
 
 
... dins l'historia d'aquest monestir, vull comentar que el 9 de novembre de l'any 1593 el Papa Climent VIII autoritza la unió de l'aba-dia de Sant Benet amb el Monestir de Montserrat. Per aconseguir aquesta unió Montserrat proposà a Felip II l' intercanvi de Sant Benet per un dels seus priorats, concretament de Sant Pau del Camp. Aquesta dependència de Montserrat, que comença l'any 1593 i conclou amb l'exclaustració, avarca un total de dos-cents quaranta-cinc anys.

... la finalitat de Montserrat a l'hora d'assegurar-se la dependència de Sant Benet no és altra que muntar-hi un col·legi d'arts, donat que en aquests temps Montserrat tenia molts estudiants disseminats en universitats i altres centres docents. El nou col·legi es va obrir el 22 de novembre de 1620. Tres monjos tenien la direcció del col·legi: un mestre de júniors, un lector i un passant. S'ensenyaven les ciències eclesiàstiques, llengües i poesia i al finalitzar el curs se celebraven certàmens literaris. Les darreres notícies de l'activitat do-cent la tenim al 1671 (encara que se suposa va durar uns anys més).
 
... dissolt el col·legi, l'abadia de Sant Benet resta convertida en un recés on es retiraven els monjos més vells de Montserrat.

... en aquesta llarg període es bastí el nou palau abacial barroc, dirigint les obres l'arquitecte Peres al 1627. Igualment s'adobaren el refectori i la cuina comuns i es construí l'edifici que faria les funcions d'hostatgeria. La cripta romànica de l'església va ser modificada segons els gustos barrocs per tal que fos centre del culte a Sant Valentí. Allí es veneraven les relíquies del Sant Valentí que el noble Sal·la havia dut des de Roma. A finals del segle XVIII es construïren les cel·les del monjos situades a la vessant sud del conjunt...
 
 
... a l'any 1.907 aquest monestir va ser comprat per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, per tal de restaurar-lo i habilitar-lo com residència pròpia...
 
 
... uns anys més tard, ja morta la mare, Cases encarregà al seu amic Josep Puig i Cadafalch que en dirigís la reforma...
 
 
     ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
     PÀGINA PRINCIPAL