MONESTIR DE SANT CUGAT
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

... aquest dilluns passat vaig anar a visitar i a fotografiar el Monestir de Sant Cugat...

... aquest monestir és una antiga abadia benedictina situada a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès ...

... construït entre els segles IX i XIV, va ser el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona...

... l'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931...

 
 
...  els orígens del monestir de Sant Cugat semblen força antics...
...  hi ha qui posa la data del segle VI com la de l' inici de la vida comunitària en aquest lloc...
... el cert és que fins a 878 no es té constància documental de la seva existència ...
 
 
... per les restes militars descobertes a l'interior del recinte monàstic, es podria afirmar que el lloc l'ocupava una fortalesa romana que a l'època medieval s'anomenaria Castrum Octavianum...
... i que en aquest lloc, a partir del segle IV s'hi comença a desenvolupar una intensa activitat religiosa, centrada en el martyrium dedi-cat a sant Cugat, que segons la tradició havia caigut en aquest lloc, víctima de les persecucions de Dioclecià...
... en aquest mateix lloc s'hi van anar succeint diverses construccions i, potser una comunitat, fins que el 780 va ser destruït per la invasió sarraïna  i el va reconstruir ràpidament l'abat Donadeu...
 
 

... en els inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable...

... els abats de Sant Cugat prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres per la zona del Penedès i el Bages, restaurant i creant noves esglésies que resultaren transcendentals en la repoblació d'aquestes zones...

 
 
... l'any 985, l'atac de les tropes sarraïnes capitanejades per Almansor va afectar al monestir i fou la causa de la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destruït i l'arxiu cremat...
... la desfeta va ser molt greu i afectà tota la zona, inclosa la ciutat de Barcelona.... 
 
 
 
... passat el perill, el 986, l'abat Odó reféu el monestir i el patrimoni i obtingué una confirmació global dels seus béns del rei franc Lotari i sis anys més tard del papa Silvestre II...
... l'abat Odó representa un dels moments més esplendorosos de la història del monestir, sent un dels principals artífex del creixement temporal i espiritual de l'abadia, però també és un dels millors exponents de la tènue distància que separa els afers del món espiritual dels afers del món terrenal...

... Odó va ser, de fet, un representant típic de l'estament religiós de l'alta edat mitjana...

... es comportava com un autèntic senyor feudal, religiós però alhora guerrer. Després de participar a la batalla d'Aqbat al-Bakr, va morir l'any 1010 a la batalla del riu Guadiaro, quan acompanyava les tropes comandades pel comte Ramon Borrell en una escomesa contra els musulmans...

... la seva tomba està situada a la nau esquerra de l'església i és prou visible per la seva decoració gòtica que l'envolta...

 
 
..... el 1089 el monestir de Sant Cugat passa a dependre de Sant Ponç de Tomeres, al Llenguadoc, juntament amb altres cenobis catalans...
... aquesta situació va durar ben poc, fins el 1091, quan va recuperar la seva independència...
 
 

... és aleshores quan comença a agafar importància que queda ben palesa, tal com demostra el fet la quantitat de monestirs que hi depenien: Sant Llorenç de Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda, Sant Pau del Camp a Barcelona, Santa Maria del Coll i Sant Pere de Clarà ,,,

 
 
... reflex de la seva situació privilegiada és l'obra arquitectònica que s'hi va portar a terme i l'important escriptori que era dins els seus murs, on van generar i agrupar un important fons bibliotecari del que encara es conserven importants testimonis...
... aquesta època de riquesa es va perllongar, amb escasses davallades fins a final del segle XIII...
 
 

... el segle XIV és marcat per la crisi que, fins i tot, té episodis tant singulars com l'assassinat de l'abat Arnau Ramon de Biure al mateix altar, per una disputa testamentària...

... la davallada en les rendes és també força important, els monjos perden la facultat d'elecció dels abats i el 1471 s'inicia una època amb abats comendataris, poc interessats en la vida monàstica i en el desenvolupament del lloc...

... a partir del 1561 els abats són triats per designació reial...

 
 
...a la segona meitat del segle XVIII té lloc una certa revifalla que permet emprendre les darreres obres i reformes del monestir...
... però al segle següent té lloc la fi de la comunitat: el 1820 desapareix com a tal i es posen a subhasta les seves propietats...
... l'església passa a la categoria de parroquial...
... el 1823 hi retorna la comunitat, fins que el 1835 es dissol definitivament perdent totes les seves propietats...
... el monestir passa a mans de l’Estat i és víctima del pillatge...
... a la segona meitat del mateix segle XIX comencen els treballs de restauració, i més tard les excavacions arqueològiques.
 
 
... la façana, construïda a la primera meitat del segle XIV, reflecteix les tres seccions de les tres naus, una mica més alta la central...

 

 
... està centrada per la gran rosassa que il·lumina la nau central i traçada amb figures que recorden l'aspecte de flors i altres vege-tals...
 ... les seves dimensions, 8,2 metres de diàmetre, recorda la de la seu de Tarragona i la de l'església de Santa Maria del Pi de Barce-lona...
 
 
... les dues roses laterals, simétriques, molt més petites indiquen l'existència de les naus laterals ...
 
 
... la portalada és formada per arcs ogivals en degradació, sobre capitells suportats en columnetes...
 
 
 
 
 
... la capçalera és obra del segle XII i pertany al segon romànic amb carreus ben escairats, regulars i acuradament ajustats...
... els tres absis estan assentats sobre les restes de la fortalesa romana perfectament visibles...
 
 
... els arquets de la cornisa arrenquen de mènsules decorades amb columnetes a intervals regulars amb capitell i base encastades al llarg de les arestes dels angles que fan un perímetre poligonal...
... les finestres, gairebé espitlleres, estan decorades amb petites columnes amb base i capitell que sostenen arquivoltes.
 
 

... el gran finestral obert al centre de l'absis central és posterior i probablement va substituir una finestreta de les mateixes dimensions que les altres, d'acord amb la tendència goticitzant de la resta...

... segurament es va afegir al segle XIII... 

 
 
 ... el cimbori té un cos d'edifici prismàtic de vuit cares, a cada una de les quals hi ha un gran finestral...
... cada aresta està reforçada amb un contrafort...
... l'obra és del principi del segle III, amb les característiques del darrer romànic, però amb àmplies obertures que ja mostren les so-lucions gòtiques...
... és coronat per un petit campanar de dos pisos, amb un fris d'arquets intersecats...

... són posteriors la coberta piramidal de rajoles vidriades que el corona i els merlets catalans escalonats que abunden arreu del mo-nument...

 
 
...el campanar és de les darreries del segle XI...
... té planta quadrada i està decorat amb motius llombards com lesenes i arcs cecs ...
 
 
 
 
 
.. també en el monestir es conserven restes de les muralles construïdes a finals del segle XIV, època en què les guerres freqüents provocaren la inseguretat pública...
 
 
... les més ben conservades són les llevant del monestir a la part de la capçalera i les que formen part del palau abacial.. 
 
 
 
... l'interior de l'església, de tres naus, molt semblants en altura, i tres absis, fou bastit entre els segles XII i XIV...
... iniciat sota l'estil romànic, fou acabada en estil gòtic, amb la construcció d'una cúpula i d'un cimbori octagonal, en el creuer, mentre que a les cobertes s'introdueixen les voltes ogivals nervades i les impostes són adornades amb elements vegetals...

... la primera impressió que s'obté en entrar és la de sobrietat i senzillesa. La decoració hi és mínima i la il·luminació discreta, sobretot a la capçalera romànica, només amb la llum del finestral de l'absis central precisament posterior

 

... a l'absis de la dreta hi ha el retaule de Santa Maria de tots els Sants, d'aproximadament l'any 1400, atribuït a Pere Serra que pertany a la fase italogòtica de la pintura catalana...
... també sel'anomena el retaule de Tots Sants pel gran nombre que n'hi apareixen...
... està ordenat en tres carrers i banc...
... les figures estan distribuïdes segons un ordre jeràrquic: al centre hi ha la Verge entre àngels, a banda i banda es col·loquen les figures segons sèries de jerarquies...
... l'obra està coronada pel calvari...

... els personatges del retaule representen la processó que se celebrava per la festa de Tots els Sants, i l'ordre que calia guardar-hi...

... aquest ordre jeràrquic és el mateix que se seguia a les oracions dels nocturns en l'antic ofici de la festa...

 
 
... l' idealisme domina l'obra, amb figures que no s'enquadren en cap ambient o paisatge i alienes al temps històric i a l'espai geogrà-fic...
... malgrat ser d'època gòtica, aquestes característiques encara són reminiscències romàniques...
... la influència italiana s'observa en els fonts daurats, en els colors vius i en el dibuix de delicioses corbes...
...  el donant del retaule, representat amb una figura agenollada en el compartiment central, al peu de la Verge, podria ser l'abat Jaume de Montcorb (1411-1415) o Bernat Estrua (1416-1419)...
 
 
... a dreta i esquerra s'hi troben capelles laterals que foren construïdes al mateix temps que la part adjacent del temple, al segle XIV, tot aprofitant els contraforts de la paret de la nau central dreta...
... aquesta sèrie de capelles varen ser transformades i decorades posteriorment amb l'efusió pròpia de l'estil barroc...
... de totes aquestes capelles, en a mi la que més m'agrada és la capella amb el retaule dedicat al fundador de l'orde, sant Benet, obra dels escultors Francesc Santacruz i Artigues i Francesc Santacruz i Gener, pare i fill, i del santcugatenc Josep Sala i Gener, fillastre del primer, que hi treballà l'any 1688...
... la imatge central és de Sant Benet de Núrsia, envoltat d'escenes que representen diferents moments de la seva vida. L'any 1735, el pintor Joan Grau realitzà les pintures del retaule que juntament amb d'altres de la capella completaren el conjunt...
 
 
... a sota el retaule hi ha una imatge de la Puríssima, en alabastre, bellíssima, datada del 1758....
 
 
... però per a mi, el més destacat de tot el conjunt del monestir de Sant Cugat és el seu impressionant claustre...
... es tracta d'un clar exemple de l'art romànic català i va ser construït al segle XII sobre un d'anterior ...
... a aquest claustre i per la seva excepcionalitat li dedicaré un capítol apart ... 
 
 
 
... al costat mateix de l'entrada de l'església del monestir es troba el Palau Abacial...
... aquest palau es va edificar en el segle XI,V aprofitant les restes de part de les torres i muralles que encerclaven l'abadia...
... al segle XVIII es va refer considerablement...
... funcionalment era la casa de l'abat i malgrat el seu aspecte de casa forta, el seu caràcter és auster sense cap detall que demostri luxe...
... a l'exterior encara s'hi poden observar les restes de la construcció defensiva...
 
 
... concretament l'anomenada torre d'entrada o torre de l'homenatge conté restes d'un matacà a sobre de la porta adovellada que servia per protegir l'entrada...
... també són fàcils de detectar les restes dels merlets a la part superior de les façanes, alguns reutilitzats com a finestres...
... aquests merlets van acompanyats d'uns blocs de pedra sobresortints que sustentaven uns porticons que protegien els espais entre merlets...
 
 

... actualment és la casa del rector i acull alguns serveis municipals... 

... l'interior presenta l'aspecte d'una casa senyorial catalana dels segles XVII-XVIII, però hi subsisteixen restes de l'edifici primitiu del XIV...

 
 
 
     ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
     PÀGINA PRINCIPAL