PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

... ahir, aprofitant que era la festa de Sant Jordi, patró de la nostra nació catalana i que hi havia jornada de portes obertes, vaig anar a visitar el Palau de la Generalitat de Catalunya...
... que és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construir, la Generalitat de Catalunya...
... es troba en el barri gòtic de la ciutat de Barcelona...
... és un dels símbols més preats de la nació catalana, entre altres motius pel fet que ha aconseguit superar contingències històriques i polítiques i perquè s'erigeix, juntament amb el Palau del Parlament, en un baluard de la democràcia a Catalunya...
... bona part dels cent vint-i-set presidents s'han succeït en aquesta casa, des d'Alfons de Tous, 1396...
... no és fàcil fer una ressenya breu de la visita que vaig fer a aquest Palau, però intentaré parlar d'aquells aspectes que, sempre que hi vaig, més m'impressionen d'aquest edifici...
 
 
... l'edifici originàriament havia format part del call jueu de Barcelona fins al saqueig que va patir el 1391...
... va passar per diversos propietaris fins la seva adquisició el 3 de desembre de 1400 per la Diputació del General...
... tenia l'entrada pel carrer Sant Honorat i arribava fins al carrer del Bisbe, on hi havia un hort...
 
 
... durant el segle XV s'adquiriran gradualment altres immobles: cap a l'actual Plaça de Sant Jaume unes cases de l'apotecari Esteve Satorre i també cap al costat nord, la banda més propera a la Catedral...
... la façana del carrer Bisbe, que per a mi personalment em sembla la més interessant, és un mur de carreus senzills ...
... està coronada per una cresteria amb pinacles, gàrgoles i un balustre amb una rica traceria...
... a sota, just a la part alta del mur, hi ha un seguit de mènsules amb rostres humans que sostenen unes arcuacions...
 
 
... la porta d'accés dóna a un pati menor adjacent al pati gòtic que hi ha a l'interior...
 
 
... al centre de la barana, just sobre la porta, hi ha un gran medalló amb la representació de Sant Jordi matant el drac, aparentment inspirat en el segell major de l'ofici de la Diputació del General...
... Pere Joan, l'autor d'aquesta façana escultòrica, tenia només vint anys quan la va fer...
 
 
... més amunt i a pocs metres de la porta del carrer Bisbe hi ha el pont entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges...
... lloc més fotografiat de tots els indrets que hi ha a la capital catalana ...
... aquest pont neogòtic va ser construit durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, a finals dels anys 20, i sota la direcció de Joan Rubió i Bellver...
 

 

 ... entrant per aquesta porta i pujant per una escala lateral que hi ha, a l'estil de les cases senyorials de l'època s'accedeix a una galeria gòtica, obra d'en Marc Safont, un reconegut " mestre de cases " que hi va treballar entre 1410 i 1425...

 
 
 ... aquesta escala, tal com es pot apreciar a la següent fotografia té roses de traceria a la barana i petits personatges esculpits a l'ex-trem de cada esglaó...
 
 
...  al primer pis apareix una galeria amb columnes nummulítiques estilitzades entre les quals es rematen arcs apuntats...
...  i el sostre està rematat per pinacles i gàrgoles d'una gran riquesa escultòrica...
 
 
... aquesta galeria gòtica és de les més ben conservades i manté la seva forma original...
 
 
 
 

... just davant de l'escala, si bé aquest no va ser el seu emplaçament original, trobem la capella de Sant Jordi ...

... la façana presenta una porta amb dues finestres laterals, totes elles en forma ogival d'estil gòtic flamíger, profusament decorades, recordant l'art mudèjar...

 
 

... construida per Marc Safont entre 1432 i el 28 de juliol de 1434, és una peça quadrada coberta amb volta de creueria amb nervis que arranquen de quatre mènsules amb la imatge dels evangelistes...

... al centre una clau de volta amb la imatge de Sant Jordi matant el drac..

 
 

... al seu voltant altres voltes amb imatges de l'escut de la Generalitat i les quatre barres de Catalunya...

 
 
... a l'esquerra hi ha un petit rosetó amb vidres de colors i figures de cares d'àngels ....
 
 

... entre 1531 i 1537 es va produir una nova ampliació que fa créixer l'edifici per la cara nord des de Sant Honorat cap al carrer del Bisbe...

... l'habitatge inclou un hort amb taronges ...

 
... aquest hort es respectarà i es reenquadrarà amb les noves dependències...

... va ser l'any 1560, quan el mossèn Pere Cassador va encarregar la pavimentació de l'hort convertint-lo en el primer pati dels taron-gers...

 
... les ampliacions fetes fins el moment, havien respectat l'estil gòtic del palau original ...
... i, llevat de petites modificacions, no s'imposaven formes renaixentistes...
 
 
... aquesta part del pati que dóna a les llotges, com podeu apreciar a les fotografies segueix l'estil de la galeria gòtica, si bé amb co-lumnes de marbre rosa...
... és obra de Pau Mateu i Tomàs Barsa, 1532-47...
 
 
... des del pati dels tarongers, si mires amb atenció al teu entorn, et quedes bocabadat contemplant els pinacles i les gàrgoles de l'e-dificació que l'envolta, doncs tenen una gran riquesa escultòrica...
 
 
... al voltant del pati hi ha diverses sales, entre elles el Saló Daurat, saló de sessions i el Saló Torres Garcia...
 
 
... entre 1570-91 es va fer una nova ampliació del pati i la construcció del campanar, a càrrec de Pere Ferrer...
... dalt del campanar hi ha un popular carilló, que toca melodies antigues i tradicionals...
 
 

... a finals del segle XVI s'aborda l'ampliació del Palau cap a migjorn, és a dir l'actual Plaça de Sant Jaume...

... en aquesta ampliació s'adopten les formes renaixentistes... 

... aquestes obres finalitzen entre el 1616 i 1619...

 
 
... en el segle  XVIII, la que fins aleshores havia estat la antiga capella de Sant Jordi, situada en el centre del primer pis i amb tres naus i cúpula, esdevé en el gran Saló de Sant Jordi...
 
 

... amb la primera abolició de la Generalitat en el segle XVIII, l'edifici passa a ser ocupat per la Reial Audiència i a partir del 1822 per la Diputació provincial de Barcelona. Aquest període fins la creació de la Mancomunitat de Catalunya, que també ocupà l'edifici, aquest no registrà ampliacions ni canvis arquitectònics importants, si be pateix una important degradació fruit dels canvis funcionals i de l'espoli de bens mobles, tapissos i peces dels tresors de la capella....

... tal com ja hem comentat abans, va ser en aquest temps quan la capella de Sant Jordi va ser secularitzada i convertida en Saló Sant Jordi,

 
 
     ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
     PÀGINA PRINCIPAL