MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

... el passat dissabte vaig tenir l'oportunitat de tornar a visitar, després d'uns quants anys d'haver-ho fet, i a fotografiar el Monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, que dóna nom i va ser l'origen del poble i municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell, situat als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, al sector de la baixa Segarra...
 
 
... aquest monestir va tenir el seu origen a la primera meitat del segle XII, en una agrupació mixta d’ermitans, els quals vivien sota la direcció i el mestratge del seu fundador, l'anacoreta Ramon de Vallbona ...
 
 
... hi ha notícies escrites dels anys 1153 i 1157 que parlen dels primers iniciadors en el lloc de la vida monacal...
... hi ha constància documental ja en el 1153 del lloc...
... i en el 1157 també consta explícitament citada l'església monacal...
 
 
... segons consta en el 1174 regia la casa com a superiora Beatriu...
... a l'any següent, de la primitiva comunitat mixta, que observava la regla benedictina, es van separar els homes que es van taslladar a Sórboles i a Poboleda, al peu de la serra de Montsant...
... molt aviat les monges es van incorporar a l’orde del Císter i la primera abadessa fou Òria Ramires, vinguda de Colobres o de Tu-lebras (Navarra) ...
 
 
... l’any 1201 Innocenci III els hi va concedír tots els privilegis que podia tenir un monestir, com també la confirmació de propietats i de la jurisdicció, cosa que els hi va permetre fer l’obra repobladora en aquells terrenys inhòspits i gairebé erms...
... paral·lelament, Vallbona va rebre els favors i privilegis de la casa comtal-reial de Barcelona...
 
 
... aquest cenobi prestava tot sovint, en els anys de màxim esplendor monacal, hostalatge als reis i als seus cortesans...
... i va ser motiu d'inspiració de trobadors...
 
 
... des del segle XII aquest monestir va tenir " scriptorium " i escola monacal...
... d'aquesta activitat es conserven encara una trentena de còdexs, alguns de caràcter didàctic...
 ... l'abadessa era senyora jurisdiccional de diversos pobles i llocs, i en el 1380 va comprar al rei Pere el mer i mixt imperi, i es va convertí així en titular de la baronia de Vallbona, que comprenia Vallbona de les Monges, Llorenç de Vallbona, Rocallaura, el Vilet, Montesquiu, Eixaders, Preixana, els Omells de Na Gaia i Rocafort de Vallbona i les quadres de Valerna, el Mas Déu i la Quadra...
 
 
... el monestir de Vallbona posseïa rendes per al sosteniment d’una comunitat de més de 150 monges, provinents la majoria de les millors famílies nobiliàries de l’època, que donaren lloc, amb donacions, privilegis i immunitats, a una completa baronia...
... fins al començament del segle XV hi havia permanentment unes dues-centes religioses, entre monges, converses i donades, dedi-cades a la contemplació i al treball manual...
... va ser en aquell temps sens dubte el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa...
 
 
... com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta...
... com a segon recinte hem de parlar de la part d’hostatgeria, les cases per als sacerdots i les dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals: el de Dalt, el de Baix i el de la Mu-ralla..
... el de la muralla fou desmuntada allà pel 1920...
... però encara s'hi troben algunes restes de l' instal·lació que hi havia...
 
 
... de tot el conjunt monumental es destaca en primer lloc l’església abacial de transició romànico-gòtica, nou estil, pas del romànic al gòtic, que l’orde del Cister va difondre per tot arreu...
... la plaça que hi ha davant de l’església era el fossar...
... altres sarcòfags que hi ha adossats a la paret i segons les armes i inscripcions esculpides, pertanyen a Berenguera de Cardona, Sibil·la de Guimerà i Miquela Sassala ...
 
 
... encara avui es pot veure la porta dels Morts, que comunicava amb el cor i era d’estil romànic, on ara hi ha una tomba, dins una transformació completament gòtica...
... el sarcòfag que hi ha també és d'estil gòtic ...
 
 
... les quatre tombes restants de les cinc que hi ha a la plaça, en forma de sarcòfag, són romàniques...
 
 
 
 
... la porta, del segle XIII, té arquivoltes i un timpà amb relleus de la Verge Maria i dos àngels...
...és un dels primers motius amb aquesta temàtica que apareix en aquest art a Catalunya...
 
 
 
... aquesta portalada que es troba a la part occidental del braç nord del creuer, té cinc estretes arquivoltes semicirculars que descan-sen en cinc columnes de capitells fito mòrfics, decorats amb motius vegetals ...
 
 

... des de l'exterior s'observa també la cúpula o llanterna en la intersecció del creuer amb la nau...

... es tracta d'un bellíssim cimbori, obra del segle XIII, octogonal sostingut sobre trompes, cobert per una volta de creueria amb o-bertures ogivals, per tant de tradició romànic i ja amb solucions gòtiques...

 
 
... el cimbori - campanar té forma de llanterna de vuit cares, que a més de posseir una extraordinària bellesa, és una de les obres més audaces de l'arquitectura medieval, doncs descansa totalment damunt d'unes voltes sense contraforts ...
 
 
... el claustre del monestir denota el llarg període de la seva construcció, que va des de finals del segle XII fins al XVI...
... és de planta trapezoïdal i les seves quatre ales són una veritable mostra dels estils en què al llarg de quatre segles es bastí una obra tan original...
 
 
... la galeria sud, la del costat de l'església, sembla ser la més antiga...
 
 
 
... l’ala de tramuntana, amb dues grans arcades ogivals, és un exemplar magnífic i d’amples proporcions del segle XIV...
... les seves arcades recorden el claustre de la Seu Vella de Lleida...
 
 
... l’ala de llevant, de la primera meitat del segle XIII, s’adapta a l’estil del Cister i també té voltes de creueria senzilla sense claus de volta...
... s’aguanta per uns arcs apuntats entre pilars, al centre dels quals queda un òcul amb raigs d’influència àrab, i a sota tres arquets de mig punt que descansen sobre parelles de columnes amb capitells decorats amb fulles i entrellaçats...
 
 
... la de ponent, del segle XV, mostra els nous corrents renaixentistes, però amb un intent de retorn a la simplicitat primitiva represen-tada pel romànic...
... és una construcció neoromànica...
 
 
...  la de migdia és de l’acabament del XII o principi del XIII...
... té una incipient obra de creueria i és sostinguda per parelles de columnes amb capitell llis i arcs de mig punt... 
 
 
...  el cenobi de Santa Maria de Vallbona va ser declarat monument historicoartístic per decret del 3 de juny de 1931, i des de llavors s'hi ha fet notables obres de restauració...
... des de l’any 1985 s’ha dut a terme una gran tasca de restauració global de totes les dependències del monestir...
...s’hi ha ubicat l’hostatgeria i la sala de l’arxiu...
... i l’ala oest del claustre ha estat remodelada, descarregant-la de les edificacions del segle XIX...
 
 
 
     ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
     PÀGINA PRINCIPAL