MONESTIR DE SANTES CREUS
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

... dissabte passat, de bon matí, vaig anar a passejar i a fotografiar el Reial Monestir de Santes Creus...
... aquest monestir que és una de les joies de l'art medieval català, està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aigua-múrcia, en l'Alt Camp...
 
 
... era l'any 1160, quan en Guillem Alamany de Cervelló va fer donació al císter del paratge de Santes Creus a l'emplaçament actual vora el riu Gaià, amb aigua abundant i suficients terres per a garantir l'economia del monestir...
... però no va ser fins l'any 1169 en que s'hi va instal·lar la comunitat de monjos...
... aquesta demora la va ocasionar una disputa jurisdiccional entre les diòcesis de Barcelona i Tarragona, que es va acabar quan  el papa Alexandre II va decretar la independència del monestir...
 
 
... la primera etapa de construcció del monestir va durar 100 anys...
... i es va iniciar amb el mandat del primer abat del país, Pere de Valldaura...
... aquest abat és considerat l'abat fundador del monestir, doncs va ser ell el que va aprovar els plànols de l'edifici, dins el més pur es-til arquitectònic cistercenc...
 
 
... va ser en el 1168 quan es van començar a bastir les principals dependències monacals...
... la nova església es comença el 1174...
... l'any 1191 es posava la primera pedra del dormitori dels monjos...
... l'any 1211, en temps de l'abat Bernat d'Àger, es va cobrir l'absis...
... l'església es va acabar en el 1226...
... i l'any 1313 es va començar a construir el claustre anterior, que es va finalitzar l'any 1341, obra de Reinard de Fonoll, arquitecte anglès...
 
 
... a mitjans del segle XIII la monarquia catalana va interferir en el ritme de l'abadia, mostrant un interès per la mateixa...
... en aquest període es va engrandir el complex monacal amb construccions noves i valuoses...
... l'abat que hi havia en aquesta època, Sant Bernat Calvó (1226-1233), que va ser conseller de Jaume el Conqueridor el va acom-panyar en les conquestes de Mallorca i València ...
 
 
... a Pere el Cerimoniós (1336-1387) cal atribuir l'emmurallament del recinte monacal...
... el monestir fou fortificat per a la defensa entre els anys 1376 i 1378 per raó de la guerra amb Castella...
 
 
... a partir de 1843, a les dependències exteriors dels monjos, s'hi va anar desenvolupant el nou poble de Santes Creus ...
 
 
... a partir de l'abandonament dels monjos, el monestir va començar una cursa de destrucció, ajudada pel trasllat de la presó de Ta-rragona l'any 1870 a l'edifici del monestir, fet que va causar importants destroces ...
 
 
... la recuperació del monestir no es fa ben efectiva fins la declaració de Monument Històric l'any 1921, any en què va començar la lenta recuperació de l'edifici...
... actualment la gestió del monument la realitza la Generalitat de Catalunya...
 
 
... el claustre major, gòtic, va ser fet construir el 1331 per Jaume II, per substituir-ne un de més antic, d'estil romànic, del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori...
 
 
... aquest claustre és un rectangle de 40 per 35 metres, amb una obertura a l'exterior, a l'extrem meridional, que dóna a la plaça Major a través de la porta reial, antiga entrada per fer la visita del monestir...
... aquesta porta la van fer construir Jaume II i la seva esposa, Blanca d'Anjou..
 
 
... és per aquest motiu que en els arcs hi ha relleus amb els escuts de la corona d'Aragó, les quatre barres, i la flor de Lis, símbol de la casa d'Anjou...
 
 
... tal com ja he comentat, la construcció del claustre va agafar una gran empenta a causa de la incorporació de l'escultor d'origen an-glès Reinard des Fonoll, que va acabar la seva tasca deu anys més tard...
 
 
... entre l'àmplia varietat iconogràfica que figura esculpida en els capitells del claustre podem distingir com a mínim varis estils...
... n'hi ha uns que presenten figures que ocupen tot el capitell i que són atribuïbles a l'artista Reinard des Fonoll...
 
 
 ... n'hi ha d'altres que varen ser obrats segurament per un deixeble de Reinard, que representen composicions completades amb or-namentació vegetal...
 
 
... també se'n troben altres amb un estil més arcaïtzant de caràcter romànic, realitzat amb relleus més baixos i que ens mostra el cicle del Gènesis que corona el pilar de l'angle sud-oest...
 
 
... i també n'hi ha d'altres amb relleus amb els escuts de la corona d'Aragó, les quatre barres, i la flor de Lis, símbol de la casa d'An-jou, que corresponen a l'època de Jaume II...
 
 
... en l'actualitat, a l'entrar al claustre et trobes al davant del templet del lavatori, que servia per rentar-se les mans els monjos abans dels menjars...
 
 
... es tracta d'una construcció de planta hexagonal coberta amb volta de creueria...
... la decoració dels capitells és simple, hi ha esculpides fulles de lliri.
 
 
... aquest templet del lavatori estava situat just al costat on abans hi havia el calefactor, la cuina i el refetor, que posteriorment es van traslladar al claustre romànic ....
 
 
... a l'ala nord del claustre, la que toca a l'església, hi trobem dues portes, la dels conversos, al davant de l'ala oest...
... que era utilitzada per entrar a l'església els conversos ...
 
 
... i la de la lliçó o dels monjos, davant de l'ala est, que era utilitzada pels monjos per entrar a l'església...
... en aquesta ala hi trobem el banc de pedra que servia perquè l'abat rentés els peus als monjos del monestir el Dijous Sant, en se-nyal d'humilitat...
 
 
... del claustre tens accés a les dependències segons l'arquitectura cistercenca...
... així hi trobem la sala capitular, l'escala que porta al dormitori, l'armarium, el locutori ...
... la sala capitular és de planta quadrada, àmplia, d'onze metres de costat, cobert amb nou creueries sostingudes per quatre colum-nes cilíndriques al centre...
... està il·luminada per tres finestres d'arc de mig punt...
 
 
... s'hi entra per una porta amb un finestral a cada costat que permetia als conversos seguir el capítol des de l'exterior de la sala... 
 
 
... la sala capitular era el lloc de reunió de la comunitat, diàriament s'hi llegia el Martirologi, el Santoral del dia, es resava una oració i es feia la lectura d'un capítol de la Regla de Sant Benet...
... també era el lloc destinat a l'enterrament dels abats, que es feia de forma anònima, tret dels que es feren durant els segles XVI i XVII, què es posaren làpides dels abats enterrats; en concret, a la sala capitular hi ha set làpides...
 
 
... des del claustre podem accedir pujant unes escales al dormitori, que és una gran sala amb arcs apuntats...
... es tracta d'una àmplia nau de 46 metres de llargada per 11 d'amplada il·luminada per finestres d'arc ogival, el sostre és de dues vessants i descansa sobre onze arcs diafragma...
... era el dormitori comú dels monjos i estava dividit en cel·les individuals...
 
 
... el claustre posterior, de planta rectangular, està compost també per arcs, però aquests són de transició, i daten del segle XVII...
... se'l coneix amb el nom del segon claustre, claustre posterior o de la infermeria...
... va ser bastit, en connexió amb el palau reial, al segle XIV ...
 
 
... a la segona meitat del segle XVIII, se li aplicà un sobreclaustre, del qual ens queden rastres de les voltes de guix i alguns esgrafiats, a la banda del jardí, de tipus geomètric, compost per quadres amb cercles als vèrtex que inclouen rombes xafarnats i un cercle cen-tral...
 
 
... el palau reial està situat a la banda de migdia del claustre posterior...
... respon a la iniciativa de Pere el Gran, enriquit per Jaume el Just i ampliat per alguns dels abats perpetus, des de Guillem de Ferre-ra, 1347-1375, fins a Pere Noguers, 1593-1608...
... constitueix un exemple dins el monestir de l'arquitectura civil medieval a Catalunya, a la planta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, al primer pis habitacions i al segon pis s'allotjava el servei...
 
 
... entrant et trobes amb un vestíbul amb enteixinat ornat amb heràldica reial i de l'abat A. Porta , 1390-1402 que ens introdueix al primer pati, on uns senzills permòdols escalonats ,sostinguts per arcs rebaixats, aguanten l'escala principal, amb un formós relleu que mostra les armes catalanes entre àngels i lleons tinents...
 
 
... aquesta escala ens condueix a una galeria amb barana de pedra on descansen columnes quadrilobulades i arcades sobre capitells ornats a dos nivells...
 
 
... finalment us faré una ressenya de l'església ...
... la planta de l'edifici és de creu llatina, amb tres naus i un total de cinc capelles abacials ...
... la façana es va començar al darrer terç del segle XII...
... està composta per una portalada d'arc de mig punt...
... i al seu damunt un gran vitrall gòtic amb traceria emmarcada per un arc ogival que recolza sobre dos petits capitells que coronen els fusts, i que limiten la resta de l'obertura...
 
 
 
 
... el treball de les escenes, tant pel que fa a la composició com a la realització dels petits detalls ens recorda el treball d'un miniatu-rista i sorprèn que l'artista no tingués en compte que serien impossibles d'apreciar des del pla de la basílica...
 
 
... a la façana de llevant s'hi trobava el cementiri monacal, en l'angle que formen les parets de la infermeria, construïda l'any 1636, i la capçalera de l'església...
... destaca poderosament la rosassa monumental que s'obre al mur est de l'absis central...
... d'estil romànic, s'organitza a partir de dos cercles concèntrics units per vuit columnetes radials de dos capitells i fust hexagonal, que s'enllacen entre elles amb parelles d'arcs semicirculars...
... en el cercle central, una corona octolobulada envolta un entrellaç format per vuit anells...
... es va construir entre 1193 i 1211...
 
 
... pel que fa a l'interior de l'església el que més crida l'¡atenció són les tombes reials que s'hi troben ...

... l'altar major és flanquejat a banda i banda per dos mausoleus, formats per sarcòfags situats a l'interior de sengles templets de pedra d'estil gòtic, amb les tombes de:

 ... el rei Pere el Gran en el mausoleu del costat de l'epístola ...
 
 
...  la d'en Jaume II el Just i la de la reina Blanca d'Anjou al costat de l'evangeli...
... aquest monestir continuat deshabitat, tal com ja he dit, a diferència dels monestirs veïns de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell), els quals encara són habitats actualment...
... el conjunt de tots tres forma la turística Ruta del Cister...
 
     ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
     PÀGINA PRINCIPAL