ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE CARDONA
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

... Cardona va ser conquerida als àrabs i repoblada en època de Guifré el Pelós, cap el 879...
... l'església de Sant Vicenç està ubicada al cim del turó que domina la Muntanya de Sal i que controla les vies que comunicaven el Bages amb el Solsonès i l'Osona...
... va ser promoguda per Bremon I, vescomte d'Osona i consagrada al culte l'any 1040, tot i que hi ha referències a l'existència d'una església anterior, datades pel 980...
 
 
... Sant Vicenç de Cardona és un edifici religiós dels que es coneixen amb el nom de " canòniques ", perquè en el moment de la seva fundació eren monestirs que allotjaven una comunitat de canonges...
... de la primitiva canònica només en queden les restes del claustre...
 
 
... és també un edifici fet a conseqüència de la repoblació dels territoris conquerits als sarraïns...
... tenia , a part d'una evident funció utilitària, una funció simbòlica, en el sentit que representa el domini de la fe cristiana triomfant sobre l' islam en retirada...
... en èpoques de reconquestes, totes les edificacions que es feien en territori conquerit a l'enemic tenien aquest caire...
 
 
... Sant Vicenç és un dels temples que es van fer sota la influència política de l'abat Oliba, bisbe i conseller dels comptes catalans i promotor de la construcció de nombroses esglésies, ponts i calçades que pretenia cohesionar el territori sota domini comtal...
... és en aquest sentit que el desenvolupament de l'art romànic, coincideix també en el temps amb el desenvolupament de la consciència d'estat, que començaven a tenir els dirigents i que, un segle més tard, donaria origen a la Corona d'Aragó...
 
 
... aquesta església va ser consagrada l’any 1040 pel bisbe Eribau, aleshores vescomte de Cardona ...
... a nivell constructiu, la canònica de Sant Vicenç no aporta novetats importants, però la disposició del seu espai i, sobretot, l'atrevit envoltat en un edifici tan gran, en fan un dels punts culminants del romànic del segle XI...
 
 
... Sant Vicenç de Cardona pertany al que es considera, seguint a Puig i Cadafalch, " primer art romànic " o "romànic llombard ", per ser mestres d'obra d'aquella regió italiana, els que la van construir...
... això és especialment evident en el tipus de decoració i en els materials emprats...
 
 
... es tracta d'una església de planta basilical de tres naus, al final de les quals s'obren tres absis semicirculars...
... aquest tres absis semicirculars de diferent mida, que varia segons la mida de les naus on desemboquen les tres naus de que consta aquesta església, en la zona més oriental de l'obra...
.. exteriorment, el temple marca molt bé els seus espais interiors, de manera que cadascuna de les parts s'individualitza a fora, cosa que no passa a dins, ja que dóna una sensació més unitària...
 
 
... la façana perd importància donat que la integració de l'església en l'antic castell - avui Parador de Turisme- li pren perspectiva...
... l’església està precedida d’un atri, o galilea...
 
 
... la porta principal d'entrada a l'església està situada dins de l'atri ...
 
 
... el conjunt dóna sensació de verticalitat, sobretot a l'interior amb la gran alçada de la nau central, però també per fora , per l'efecte visual del cimbori...
... la mateixa decoració exterior, a base d'arcuacions, finestres cegues i bandes, contribueix a aquest efecte.
 
 
... el material emprat en la construcció és la pedra, tallada en carreuons, lligats amb morter de calç...
 
 
... en l'espai exterior hi destaca, principalment, la línia recta, exceptuant els absis i les finestres...
... la distribució de volums exteriors és molt ordenada...
 
 
... trobem, doncs, el cimbori octogonal que correspon a la cúpula, tres semicercles que es corresponen amb els absis, i paral·lelepípedes que corresponen amb el transsepte i les naus...
 
 
... l'espai interior se'ns presenta clar i ben il·luminat...
... les naus són altes: uns dos cops i mig la seva amplada...
... la diferència d'alçada entre les naus permet l'obertura de finestres a sobre dels arcs formers a través de les quals la nau central queda ben il·luminada...
 
 
... amb aquest sistema existent en l'interior, que recorda les basíliques paleocristianes, Sant Vicenç trenca el tòpic de la foscor del romànic...
 
 
... la capçalera està orientada a llevant i presenta, a la zona que dóna a la nau central, una elevació respecte el pla de la nau que se supera amb uns esglaons...
... el motiu és l'existència d'una cripta a sota el presbiteri...
 
 
... la planta d'aquesta cripta consta de tres naus dividides per dues fileres de columnes monolítiques amb capitells piramidals sense ornamentació...
... sobre seu es troben uns blocs de pedra, que serveixen de base per a l'arrencada de les voltes per aresta que cobreixen la cripta...
 
 
... la cripta, on s'hi guardaven les relíquies, és construïda, tal com ja he comentat, a partir de voltes d'aresta i arcs transversos...
 
 
... prop del presbiteri, a la seva dreta, s'hi troba la tomba d'en Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez, II duc de Cardona i la seva esposa ... 
... en Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez, II duc de Cardona  va néixer en el Castell d'Arbeca l'any 1.469 i va morir a Barcelona el dia 13 de novembre de 1543 i va ser enterrat al monestir...
... va ser duc de Cardona, marquès de Pallars Sobirà, comte de Prades, vescomte de Vilamur, i senyor de la baronia d'Entença...
... va estar considerat com el personatge més influent de la noblesa catalana en el seu temps ...
... estretament vinculat a la corona, va ser nomenat gran d'Espanya de primera classe i va acompanyar a Carles V en les visites que el rei va fer a Barcelona...
... l'any 1497 es va casar amb Francisca Manrique de Lara, amb la que va tenir quatre filles ...
... en segones núpcies, l'any 1540, es va casar amb Isabel d'Agustí, amb la que va tenir dues filles més...
.. no va tenir, doncs,  fills barons i mitjançant el casament de les seves filles, va reforçar la seva posició i la del comtat...
 
 
... i a la seva esquerra la del comte Joan Ramon Folc II de Cardona...
... fill de Joan Ramon I de Cardona, que com ell va gaudir dels títols nobiliaris de comte de Cardona i vescomte de Vilamur en els anys 1441-1471...
... en el 1423 va comandar l'estol de 22 galeres que va dur reforços a Nàpols per Alfons el Magnànim, que es trobava en una posició de feblesa enfront Lluís III d'Anjou, després de ser derrotat per Muzio Sforza a l'entorn del Castel Capuano...
... i que poc més tard va comandar el mateix estol, escoltant el rei de tornada als seus regnes, no sense abans haver destruit el port de Marsella amb la seva flota, el més important dels dominis angevins ...

... aquest personatge va donar suport al rei Joan el Gran a la guerra civil catalana...

... estava esposat des de 1.414 amb Joana de Prades, filla de Pere de Prades, i comtessa de Prades, baronesa d'Entença amb la que va tenir cinc fills ...

 
 
... al terra, just davant del presbiteri s'hi troba la tomba del comte Joan Ramon Folc II de Cardona...
... que va viure del 3 de gener de 1375 fins l'onze d'abril de 1441...
... i que entre el 1400 i fins que va morir va ser Comte de Cardona i vescomte de Vilamur ...
... es va casar en el 1391en primeres núpcies amb Joana de Gandia, filla de Alfons IV de Ribagorça, amb la que va tenir sis fills ...
... i en segones núpcies va ser la seva muller Beatriu de Pallars, filla d'Hug Roger de Pallars, amb la que va tenir quatre fills més ...
 
 

 

 
         ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
         PÀGINA PRINCIPAL